Primer de tot, t’he de donar les gràcies perquè la teva teràpia va ser un abans i un després en la meva vida. Mai m’havia acabat de decidir a anar-hi pels prejudicis o perquè realment tampoc tenia un problema greu, però per sort vaig fer una molt bona decisió i vaig entendre el que realment era anar al psicòleg: no em vas donar respostes sinó que em vas ajudar a que me les donés jo mateixa.
Em vas donar eines per gestionar les meves emocions i per trobar quines eren les meves virtuts i els meus defectes reals en comptes dels que tenia etiquetats. Vaig agafar la confiança en mi mateixa que mai havia tingut, vaig plantar cara a situacions que abans passava per alt i vaig passar per alt d’altres que abans donava una importància que no tenien.
Al principi em va costar perquè m’analitzava també en el meu dia a dia i no era un treball fàcil. Em va ajudar el fet de no només analitzar-me a mi sinó a la gent del meu voltant (per mi mateixa, és clar). Vaig comprendre que, igual que jo, ells tampoc gestionaven bé les seves emocions a vegades, de manera que, en comptes de frustrar-me ho comprenia i podia reaccionar millor a les circumstàncies.
Després de la teràpia les discussions amb la meva germana van continuar però d’una manera molt diferent, i amb el pas del temps ha millorat molt la nostra relació. Ara fa dos anys que estic amb el noi que vaig conèixer just al final de la teràpia i tenim una relació molt sana, res a veure amb les experiències que havia tingut fins a les hores.
Sempre hi ha coses per polir, està clar, i no descarto tornar a teràpia algun dia, però de moment em sento molt feliç.
Espero que et serveixi com a testimoni i sinó com a agraïment a la teva professionalitat.
Moltes gràcies de nou per tot. Et desitjo el millor.
Georgina