Ja cansada de teràpies vaig donar-me un temps per aclarir-me les idees, però malauradament no ho aconseguia…
Un dia navegant per internet vaig topar amb una pàgina web d’un centre de psicologia i amb una mena de barreja entre resignació i escepticisme, vaig tornar a provar. Estava decidida a marxar si no em convencia, si no m’oferien alguna perspectiva nova. Estava farta de les mateixes dinàmiques; volia respecte a la meva persona, a la meva intel·ligència i a les meves emocions. I en cap moment em vaig sentir així en les anteriors teràpies. No em passava res i tot a la vegada, però no m’agradava res del que feia ni el que sentia a la meva vida, especialment, a la feina. I va ser quan vaig conèixer l’Anna. Només obrir la porta ja va ser un impacte; per la joventut, el somriure i l’atenció. Directa, de mentalitat oberta, dinàmica, m’aportava noves eines per afrontar els reptes del dia a dia. A mida que avançava la teràpia, em sentia millor, més valenta, més capaç, més valorada, més autèntica i especialment sorpresa. Com era possible que un nou exercici, una nova mirada, un recolzament sincer i còmplice d’una hora m’empenyés a donar el salt de deixar una feina de 30 anys? Doncs això, l’Anna va aconseguir que el millor de mi sortís. Ho tenia i no ho sabia. Durant aquells minuts, em sentia important. L’Anna va ser el potenciador, l’obridor, l’oportunitat; em va ajudar a sentir que jo PODIA i SABIA, que era i sóc valida per qualsevol cosa que vulgui ser. El camí ha estat dur i hi havia moments que no era capaç de veure tot això que explico, però en la distància i amb el que he canviat de la meva vida, cada dia tinc més clar que és el que vull i l’Anna va ser l’espurna del foc imparable, de la meva nova vida, del meu alliberament i alleujament. El primer pas per obrir la porta de la meva presó particular…”
Així doncs, GRÀCIES!!